Educazion linguistica
Le plurilinguism y la promoziun linguistica é tl zënter dl laur educatif tles scolines ladines. I ti dun na gran importanza al’acuisiziun bonorida de deplü lingac.
Nosc fin prinzipal é chël de mantigní y promöie le lingaz ladin y la cultura ladina. Tl medemo tëmp sostignunse te na manira ativa i mituns y les mitans tl imparé i atri dui lingac dla provinzia, le todësch y le talian.

Quaky - Promozion dla cuscienza di sonns
“Quaky” ie n cufer de materiai didatics per l svilup dla cuscienza di sonns bele tla età de scolina, tulan ite duta la trëi rujenedes (ladin, tudësch y talian).
Quaky, n pitl crot vërt, acumpanieia i mutons y la mutans ntan dut l percurs. Tres ativiteies y juesc mperi la cumpetënzes de basa per l aprendimënt dl lingaz scrit. L percurs reverda juesc dl scuté su, rimes, frases/paroles, silbes, prim y ultim sonn dla paroles y fonems. L material vën adurvà cun gran suzes. Da auzé ora ie l gran entusiasm di mutons y dla mutans per chisc juesc.
MELA - "Mehrsprachig Ladinisch"
Sota l inuem “Mela - Mehrprachig Ladinisch” iel unì fat tla scolines ladines dal 2017 al 2019 na nrescida scientifica n cunlaurazion cun l’Università de Dispruch cun la linguistes Ulrike Jessner-Schmid, Emese Malzer-Papp y Elisabeth Allgäuer-Hackl.
L fin de chësc proiet fova de capì miec l rujené y l pensé di mutons y dla mutans plurilinguistics y de lauré ora vares cuncrec per la promozion dla rujenedes tla scolines. Cun chësta nrescida ons n strumënt scientifich y de gran valor per l sustëni dl plurilinguism te nosta valedes. Nsci pudons mplementé stretegies y metodologies inuvatives tl ciamp linguistich.
Didatica ntegreda dla rujenedes
La didatica ntegreda dla rujenedes sustën l mparé de plu rujenedes tres l’adurvanza de strategies dl mparé y strutures linguistiches genereles.
L vën pià via dala cumpetënzes linguistiches ndividueles di mutons y dla mutans, nsci che i se fej plu saurì a mparé d’ autra rujenedes. Ti cialan ala semianzes y desfrënzes danter la rujenedes, capësc ëi/ëiles for plu y plu la strutures linguistiches. Ora de chësc vën renfurzedes la cuscienza dl rujené y la mutivazion a mparé nueva rujenedes. La didatica ntegreda ne sustën perchël nia mé l mparé dla rujenedes, ma nce cumpetënzes intercultureles y de lifelong lerning.