Scora primara
Tla pröma classa dles scores elementares ciaron da alfabetisé i mituns te trëi lingac: ladin, talian y todësch, sce ara vá te na forma balanzada; n’aziun nia propi saurida, conscidran les provegnënzes familiares desvalies y l'adoranza a ciasa de lingac desvalis.
Na scora de chësta sort se damana sambëgn personal insegnant arjigné ca bun, nia ma por ci che reverda la competënza plurilinguala, mo ince por ci che reverda la capazité da interagí danter i lingac. Por chësc fin él gnü metü sö n curs universitar de formaziun por le personal insegnant ladin tl’Université Lëdia de Balsan, olache les leziuns é zirca por n terzo por ladin, por n terzo por talian y por n terzo por todësch. Implü mëss le personal insegnant ladin ince passé n ri ejam de trilinguism.
Pian ia dala secunda classa dles scores elementares vëgn düc i contignüs scolastics insigná öna n'edema por todësch y öna por talian; le ladin vëgn dagnora adoré sciöche lingaz de spligaziun y de sostëgn, sce al vá debojëgn. Implü él preodü döes unités d’insegnamënt al'edema de lingaz y cultura ladina.
N'atra particolarité unica de chëstes scores é l’insegnamënt de religiun ti trëi lingac dla scora. Pian ia dala cuarta classa dla scora elementara röiel lapró döes ores al'edema d'inglesc. La scora ladina devënta a chësta moda plurilinguala y i resultac é normalmënter dër bugn y ti dá ai mituns y ales mitans tröpes oportunités, dantadöt por ci che reverda l’aprendimënt de d'atri lingac, ajache ai á arjunt na majera capazité interlinguistica te chësc model d'istruziun.
Lista y misciuns dles scores primares dles localités ladines.