Cultura dl imparé
Le fin zentral de nosta inciaria formativa é chël da ti pormëte a vigni möt, möta, jonn y jona da vire l’imparé te na manira positiva. I ti dun porchël na gran importanza a metodes pedagogich- didatiches efiziëntes y a n ambiënt che favorësc l’imparé, a na moda che les mitans y i mituns, les jones y i jogn pois svilupé sü talënc y renforzé sües competënzes. I nes tolun dant da organisé prozesc de aprendimënt che valorisëies les capazités y i potenziai de vignöna/vignun, che svilupëies l’autonomia tl imparé y descëdes la vöia da imparé fora por döta la vita. Porchël dess les mitans y i mituns, le jones y i jogn gní stimolá da se surantó la responsabilité de so aprendimënt y da se dé instësses/instësc inciaries significatives y che pita na gran motivaziun. La partezipaziun co-creativa ala programaziun di trus dl imparé favorësc l’individualisaziun y pormët da ciafé fora obietifs individuai y percursc sön mosöra.
Nosc laur de formaziun ó renforzé les capazités y les competënzes che les mitans y i mituns, les jones y i jogn adora por so svilup personal y profescional. Chësc ó dí che nos les/i dadidun da svilupé sides competënzes disciplinares co ince competënzes soziales. Tres propostes de aprendimënt pratiches y orientades al imparé tres le fá, é les mitans y i mituns, les jones y i jogn bones/bugn da adoré sües conescënzes te contesć desvalis y da desgropé problems te na manira creativa. Implü renforzunse le pinsier critich tres metodes che stimolëia la creativité y le sëns de responsabilité. Le ponsé da deplü prospetives y l’imparé orienté ai valurs é da conscidré elemënc zentrai che motivëia mitans y mituns, jogn y jones da se fá domandes sön ci ch’ares/ai á imparé y da l’adoré tla vita da vigni de, por podëi tó dezijiuns cosciëntes..
Consëis por la realisaziun
- Cherié ocajiuns por imparé ativamënter y por costruí deboriada le savëi
- Pité inciaries adatades che tëgnes cunt dla realté y sides liades a esperiënzes de valüta por chi che impara
- Integré l’insegnamënt cun metodes por l’imparé deboriada (cooperative Learning)
- Pité ocajiuns por lauré cun la classa aladô dla flipped classroom
- Pité ocajiuns por le jüch lëde sciöche forma dl imparé da sores/susc
- Programé ocajiuns por jí plü sot ti contignüs (deeper learning)
- Integré elemënc de gamification y dl’imparé sciöche n jüch
- Promöie na cultura dl feedback costrutif y dla reflesciun metacognitiva
- Realisé n aprendimënt olistich (Ganzheitliches Lernen)
- Mëte en pratica na pedagogia daverta y flessibla (offen gestaltete Pädagogik)
- Fá ativités didatiches sön la basa de proiec
- …
I reconesciun y renforzun i punc de forza y i talënc individuai di mituns y dles mitans, di jogn y dles jones. Porchël pitunse n sostëgn y n acompagnamënt sön mosöra che ti dá ales mitans y ai mituns, ales jones y ai jogn la poscibilité da svilupé sües capazités y da anuzé deplëgn so potenzial. Na atmosfera de aprendimënt positiva te classa che motivëia y renforza la crëta te se instësc é te chësc contest essenziala.
N aspet fondamental por n bun svilup dl potenzial é la gestiun dles fases de transiziun danter i liví de formaziun desvalis. Chiló él important da arjigné ca y sostigní bun les mitans y i mituns, les jones y i jogn, tignin cunt de n acompagnamënt profescional y sozial. Por garantí na transiziun zënza dificoltés, él essenzial ch’al sides na bona colaboraziun danter les istituziuns che dá inant y chëres che tol sö les mitans y i mituns, les jones y i jogn.
Consëis por la realisaziun
- Mëte a jí consulënzes individuales sön l’imparé
- Personalisé y individualisé l’imparé
- Desfarënzé les propostes de aprendimënt por tigní cunt dles esigënzes desvalies
- Cherié n ambiënt de aprendimënt che favorësc l’imparé
- Adaté i contignüs, i prozesc y i obietifs ales esigënzes y ai interesc dles studëntes y di studënc
- Valorisé les desposiziuns de vignun/vignöna y sostigní les mitans y i mituns cun talënc particolars
- Pité contignüs liá a situaziuns reales (Situationsansatz)
- Invié ia y acompagné proiec individuai
- Adoré le portfolio sciöche stromënt de documentaziun y reflesciun
- ...
Imparé te na manira autonoma ó dí che les mitans y i mituns, les jones y i jogn se tol sö la responsabilité de so prozes d’aprendimënt. Nos i incorajun da lauré por so cunt, da definí sü obietifs de aprendimënt y da ponsé do sön sü progresc. Tres la promoziun dl’auto-organisaziun y dl’iniziativa personala, orunse arjigné ca les mitans y i mituns, i jogn y les jones da imparé ince tl dagní cun crëta te se instësc y suzes.
Consëis por la realisaziun
- Strotoré ambiënc de aprendimënt che renforzes l’autonomia
- Acompagné y sostigní i prozesc de autoregolaziun
- Pité inciaries davertes che renforzes l’iniziativa personala
- Cherié lercs por n aprendimënt auto-organisé y por dezijiuns individuales
- Presenté y adoré stromënc por l’autovalutaziun y la valutaziun di progresc personai
- Pité manires de aprendimënt sciöche laurs a proiet, l’adoranza dl portfolio, le plann de laur y le plann dl’edema, ...
- Promöie le jüch lëde sciöche forma dl imparé da sores/susc
- …