Gremiums

Le Consëi scolastich nazional a Roma é l'organ aconsiënt plü important dl Ministere dl'istruziun y é metü adöm da 36 componënc. Les competënzes, la composiziun, i organs, la strotöra y la funziun dl Consëi scolastich nazional vëgn regolamentades dal decret legislatif di 30 de jügn dl 1999, n. 233.

Le Consëi scolastich provinzial é l'organ aconsiënt dles Intendënzes y dles scolares y di scolars dla Junta provinziala por ci che reverda les domandes sön la scolina y la scora. Sües competënzes, süa composiziun, süa strotöra y so regolamënt vëgn regolamentá dala lege provinziala di 12 de dezëmber dl 1996, n. 24 (link estern). 

Al dij la süa sön domandes importantes che reverda i ciamps dla formaziun y dá jö n arat sön i dessëgns de lege sön la scora y la formaziun. 

Le Consëi scolastich provinzial vëgn lité por cater agn y é metü adöm da na sentada plenara y trëi repartiziuns, che vá a öna cun les scores di trëi grups linguistics. Al tol pert ales sentades plenares por baié de chestiuns che reverda dötes les scores.

// Consëi di geniturs 

Le Consëi di geniturs é la sentada de dötes les rapresentanzes litades di geniturs y é insciö le gremium superiur di geniturs a livel scolastich. Le Consëi di geniturs á dantadöt la funziun da aconsié. De plü desposiziuns sön les competënzes y les ativités é da ciafé tl art. 10 dla lege provinziala di 18 d’otober dl 1996, n. 20. 

// Comité de valutaziun dl sorvisc 

Le collegium dl personal insegnant chir fora danter sü componënc che che fej pert dl comité de valutaziun dl sorvisc; al nen fej pert trëi porsones dl personal insegnant sciöche componënc efetifs y trëi dl personal insegnant sciöche mëmbri sostituc. Le comité de valutaziun dl sorvisc dl personal insegnant romagn trëi agn en ciaria. A ce dl comité él le dirigënt scolastich/la dirigënta scolastica. 

Compic

Le Comité de valutaziun dl sorvisc fej arac por le sorvisc che le personal insegnant á pité tl pröm ann dla fasa da mëte man da lauré, sciöche ince tl ann de formaziun profescionala y de proa, y ti le presentëia al personal scolastich dirigënt.  

Implü fejel tres na valutaziun dl sorvisc canche la porsona atocada se le damana. 

// Comisciun d'apajamënt interna 

Les comisciuns d'apajamënt internes se crüzia de düc i recursc cuntra les mosöres disciplinares al personal insegnant o ai gremiums. Sön domanda tolera ince na dezijiun sön stritaries sön l'interpretaziun y la lejiun dla cherta de scolares y scolars te scora. 

Composiziun 

Direziun dles scores: 

• altamo döes rapresentanzes de geniturs a livel scolastich, 
• altamo döes rapresentanzes dl personal insegnant a livel scolastich, 
• personal insegnant dirigënt. 

Scores altes: 

• impede na rapresentanza di geniturs na rapresentanza dles scolares y di scolars. 

Por vigni componënt efetif vëgnel lité na porsona dla medema categoria che le sostituësc. 
Pro les sentades dla comisciun d'apajamënt á la rapresentanza di geniturs la presidënza.  
 
Dorada dl mandat: alplü 3 agn 
 
De plü desposiziuns sön l’ativité dles comisciuns scolastiches internes é da ciafé tl art. 6 dla deliberaziun dla junta di 21.07.2003, n. 2523

// Collegium dl personal insegnant 

Le collegium dl personal insegnant é metü adöm dal personal scolastich dirigënt y dal personal insegnant che laora tla scora. 

Al 

• aprovëia deliberaziuns sön l'ativité didatica tignin cunt dla liberté d'insegnamënt, 
• laora fora sön la basa dles diretives dl personal scolastich dirigënt la proposta dl plann de trëi agn dl'oferta formativa y ti le presentëia al consëi scolastich, 
• fej fora tignin cunt dles desposiziuns varëntes criters y modalités por la valutaziun di scolars y dles scolares, 
• determinëia les diretives por le reconescimënt dl avëi scolastich y por imparé do ci che les scolares y i scolars ne sá nia ciamó,  
• fej fora vigni ann i punc zentrai y i ogec dl’evaluaziun interna,  
• proponn mosöres por mioré la scora,  
• chir fora i libri de scora y i materiai didatics,  
• planifichëia y fej fora les scomenciadies formatives, 
• fej fora i criters didatich-metodologics por realisé les mosöres de sostëgn y da imparé do. 

// Consëi de classa

Le classa é n gremium moscedé olache al laora adöm componënc desvalis dla comunité scolastica. Al se dá jö cun domandes didatiches, organisatoriches y pedagogiches. 

 Al é metü adöm da chëstes porsones: 

• le dirigënt/la dirigënta dla scora, 
• döt le personal insegnant dla classa, 
• 2 rapresentanzes di geniturs, 
• 2 rapresentanzes dles scolares y di scolars (tla scora alta). 

Implü pó ince les colaboradësses y i colaboradus por l'integraziun tó pert ales sentades zënza dërt de lita. 
A ce él la dirigënza scolastica o zacai dl personal insegnant dla classa a chëra che al ti é gnü surandé l'inciaria. 
Les rapresentanzes di geniturs y dles scolares y di scolars á le mandat por trëi agn de scora, tan inant che ai respetivamënter sü mituns romagn tl medemo livel. 

Aladô dl soget dles sentades dl Consëi de classa: 

• tolel pert les rapresentanzes di geniturs y di scolars y dles scolares, 
• ne tolel nia pert les rapresentanzes di geniturs y di scolars y dles scolares. 

I compic dl Consëi de classa cun rapresentanzes di geniturs y dles scolares y di scolars: 

• elaboraziun de propostes por les ativités d'educaziun y insegnamënt, 
• presentaziun dl program scolastich y de proiec particolars por geniturs y scolares y scolars, 
• elaboraziun de propostes sön l'introduziun de libri scolastics y por chirí fora mesi didatics, 
• realisaziun de mosöres disciplinares cuntra scolares/scolars aladô dl regolamënt disciplinar dla scora. 

I compic dl Consëi de classa zënza rapresentanzes di geniturs y dles scolares y di scolars: 

• coordinaziun dl'ativité d'insegnamënt y dla colaboraziun dl personal insegnant che vá sura les materies fora, 
• control dla realisaziun dla planificaziun dl'educaziun y dl insegnamënt, 
• valutaziun dl prozes d'aprendimënt y dl comportamënt dles scolares y di scolars. 

// Consëi scolastich 

Le Consëi scolastich é en general responsabl dl'organisaziun y dla planificaziun dla scora y é metü adöm da porsones che rapresentëia de plü componënc dla comunité scolastica.  

Pro les competënzes plü importantes dl Consëi scolastich aldel: 

• l'autorisaziun dla proposta dl bilanz y dl bilanz de fin dl ann, 
• la determinaziun de criters y modalités por ci che reverda l'aministraziun dl patrimone, sciöche ince l'adoranza di mesi finanziars por le manajamënt dla scora, 
• l'autorisaziun dl plann de trëi agn dl'oferta formativa, 
• l'autorisaziun dl plann dles ores, sciöche ince le plann d'organisaziun dles ativités do scora y che acompagnëia l'aprendimënt; 
• la determinaziun di contribuc finanziars da pert dles scolares y di scolars (material scolastich, jites de stüde...), 
• regolamentaziun de d'atri ciamps generai dla vita dla scora respetan i dërc dl collegium dl personal insegnant y di consëis de classa. 

Le Consëi scolastich é metü adöm da 14 porsones. 

Scora elementara y mesana: 

• 6 rapresentanzes dl personal insegnant, 
• 6 rapresentanzes di geniturs, 
• la secreteria/le secreter de scora, 
• personal insegnant dirigënt. 

Scores altes: 

• 6 rapresentanzes dl personal insegnant,  
• 3 rapresentanzes di geniturs,  
• 3 rapresentanzes dles scolares y di scolars, 
• secreteries y secreters dles scores, 
• personal insegnant dirigënt. 

Por la rapresentanza dl personal insegnant tl Consëi scolastich él preodü sis posć tles scores ladines. De chisc mëss 2 insigné na materia por talian, 2 mëss insigné na materia por todësch y 1 insigné ladin y cultura ladina; le post che romagn ti vá ala porsona nia litada che fej pert dl personal insegnant y che á ciafé le majer numer de usc. 

La lege provinziala 20/1995 (link estern) vëiga danfora da mëte sö na Consulta provinziala di scolars y dles scolares por le sistem formatif de vigni grup linguistich. Al é n gremium che rapresentëia i interesc dles studëntes y di studënc dles scores altes a livel provinzial. Fora de vigni consëi di scolars y dles scolares dles scores altes vëgnel lité tla Consulta provinziala döes rapresentantes/dui rapresentanc di scolars y dles scolares. 

Dorada dl mandat

La Consulta provinziala di scolars y dles scolares é n gremium che vel tres. Les porsones che fej pert dla Consulta vëgn nominades cun n decret dl intendënt/dl'intendënta y nen fej pert por trëi agn de scora. Le mandat dles porsones delegades toma denant sce le scolar o la scolara ne fej nia plü la scora alta o müda scora alta. 

Competënzes

La Consulta provinziala di scolars y dles scolares á le compit da porté dant propostes por mioré i aspec desvalis dla scora. Les propostes ti vëgn surandades aladô dla competënza ai ënc locai o ai ofizi dl'aministraziun provinziala. 

La Consulta provinziala dles studëntes y di studënc 

• antervëgn sön chestiuns atuales de politica scolastica, mostran sö le punt d’odüda dles studëntes/di studënc, 
• promöi la colaboraziun danter istituziuns scolastiches, 
• sostëgn la comunicaziun danter studëntes/studënc, geniturs y personal dozënt, 
• affronta problematiches scolastiches, elaborëia propostes de mioramënt y les presentëia ala jënt, 
• sostëgn scomenciadies, propostes de y por studëntes y studënc. 

La lege provinziala 20/1995 (link estern) vëiga danfora che al vëgnes metü sö la Consulta provinziala di geniturs por le sistem formatif de vigni grup linguistich. Al é n gremium che rapresentëia i interesc di geniturs dles studëntes y di studënc a livel provinzial. Al vëgn lité fora de vigni direziun dles scolines y de vigni Consëi di geniturs dles direziuns dles scores na rapresentanta o n rapresentant di geniturs tla Consulta provinziala. 

Dorada dl mandat 

La Consulta provinziala di geniturs é n gremium che vel tres. Les porsones che fej pert dla Consulta vëgn nominades cun n decret dl intendënt/dl'intendënta y nen fej pert por trëi agn de scora. Le mandat dles porsones delegades toma denant sce sü mituns/sües mitans ne frecuentëia nia plü la scora che ara/al rapresentëia sön delega. 

Competënzes 

La Consulta provinziala di geniturs á le compit da porté dant propostes por mioré i aspec desvalis dla scora. Les propostes ti vëgn ortiades aladô dla competënza ai ënc locai o ai ofizi dl'aministraziun provinziala. 

Les porsones delegades: 

• tol pert ales sentades dla Consulta provinziala, a manifestaziuns de formaziun y informaziun, 
• fej pert dl Consëi di geniturs, 
• tol pert ales sentades dl Consëi scolastich cun na funziun aconsiënta, 
• laora cun i presidënc/les presidëntes dl Consëi di geniturs y dl Consëi scolastich, 
• ti dá inant informaziuns al Consëi di geniturs, 
• é en contat cun le personal dirigënt scolastich de sües scores, 
• ciara di contac cun i presidënc/les presidëntes dla Consulta provinziala di geniturs, 
• organisëia adöm cun le presidënt/la presidënta dl Consëi di geniturs manifestaziuns d'informaziun, 
• á le dërt da ciafé zoruch les spëises de iade aladô dles desposiziuns provinziales varëntes.