[Link] Website - Provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol

Lingac y identités

Grafica decorativa

Lingaz y identité é componëntes essenziales de nosta sozieté rica de varieté. Les scolines y les scores plurilinguales dla mendranza ladina ti dá na gran importanza al imparé y al adoranza sigüda di trëi lingac ofiziai: le ladin, le todësch y le talian. Implü aratunse le plurilinguism na ocajiun y na tle por mioré la comprenjiun interculturala te nosc monn globalisé. Dötes les auries y düc i aturs de nosc sistem de formaziun se tol sö l’impëgn da ti jí pormez te na manira daverta y cun respet ai atri lingac y ales atres cultures y da i integré te so laur educatif.

L’insegnamënt dl lingaz, dla storia y dla cultura ladina é n dovëi zentral dles scolines y dles scores ladines, che ti pita insciö ales mitans y ai mituns, ales jones y ai jogn la poscibilité da renforzé süa identité culturala y linguistica y da svilupé na sensibilité por i lingac de mendranza. La valorisaziun dla diversité y la sconanza di lingac de mendranza é na basa importanta por le svilup de na comunité daverta, respetosa y democratica.

Consëis por la realisaziun

  • Integré les tradiziuns y les usanzes ladines tla vita da vignidé te scolina y te scora
  • Adoré materiai didatics scric por ladin ince tles atres materies
  • Mëte a jí proiec y ativités che tol ite deplü ciamps sciöche l’artejanat, l’ert, le sport, le turism y i.i.
  • Lauré adöm cun porsones y personalités de nostes valades
  • Se jové de posć fora de scolina/scora por imparé
  • Fá pert de na rëi nazionala che promöi i lingac de mendranza
  • Renforzé le barat y la colaboraziun a livel regional y suraregional

Le plurilinguism é na ressursa de gran valüta che deura tröpes portes te nosc monn globalisé. Implü miorëia la conescënza y l’adoranza de deplü lingac nostes capazités comunicatives y ares renforza nosta competënza interculturala. Ara ne se trata nia ma de savëi deplü lingac separá, mo de savëi da integré te na manira dinamica i lingac y de adoré cun intenziun y cosciënza dötes les ressurses linguistiches y culturales che i un a desposiziun. Dlungia i lingac istituzionalisá, vëgnel te nostes istituziuns educatives ince conscidré, valorisé y integré tla vita da vignidé les biografies linguistiches individuales de dötes/düc chëres/chi che impara.

N comportamënt sensibl ai lingac nes dëida da afronté les esigënzes de nosta sozieté. Te chësc contest renforzëia le conzet franzesc de descedada y sensibilisaziun linguistica Éveil aux langues la cosciënza dles mitans y di mituns, dles jones y di jogn por la varieté linguistica y la sensibilité por de vigni sort de strotöres y formes d’espresciun ti singui lingac. Chësc ne les/i dëida nia ma da capí damí so lingaz, mo ince les cultures y identités liades a d’atri lingac.

Consëis por la realisaziun

  • Implementé na didatica linguistica integrada: promöie la sensibilité linguistica tres l’osservaziun, la reflesciun y le confrunt linguistich
  • Mëte en pratica conzec de didatica plurilinguala: intercomprehension, translanguaging, CLIL
  • Insigné strategies che pormët da adoré deplü lingac tl medemo tëmp: code mixing y code switching
  • Pité jüc de rode por se eserzité te situaziuns comunicatives reales
  • Adoré materiai didatics plurilinguai
  • Anuzé ressurses digitales y software adatá
  • Porté ite na didatica che svilupëia na sensibilité linguistica (Sprachsensibler Unterricht)
  • Tó en conscideraziun les biografies linguistiches individuales, por ejëmpl cherié retrac di lingac
  • Promöie programs de barat y realisé proiec deboriada (por ejëmpl eTwinning, sojornanzes linguistiches, jites).

Valorisé la pluralité ó dí reconësce y respeté la diversité culturala, linguistica, religiosa, soziala y individuala dles mitans y di mituns, dles jones y di jogn y de düc i aturs de nosta comunité educativa. Nos respetun y aprijun la unizité de vigni möt/ möta, de vigni jonn/jona y i se tolun sö l’impëgn da cherié n clima davert y tolerant. N atejamënt de stima porta pro a na comunicaziun efiziënta te deplü contesć, al svilup de n pinsier critich y dla capazité de adatamënt, y pormët d’avëi azes a de mius poscibilités de stüde, de laur y de formaziun a livel internazional.

Consëis por la realisaziun

  • Mëte a jí proiec y programs che renforzëia le barat intercultural y sozial y dëida capí la diversité
  • Pité poscibilités de aprendimënt desfarenziades che vá ite sön les capazités y i debojëgns de vigni möt/möta, jonn/jona
  • Conscidré tla didatica situaziuns de vita reales por renforzé les competënzes soziales dles mitans y di mituns, dles jones y di jogn
  • Trá ite les families tla programaziun de proiec söl tema dla pluralité
  • Promöie laurs de grup sön proiec che renforza l’interaziun soziala y le laur te n team
  • Mëte a jí iadi culturai te d’atres regiuns y Paisc